BONES FESTES I TOT EL MILLOR PEL 2024!!!

 

Un cap de setmana al G1 (-48m)

I és que havíem d'aprofitar que les previsions marcaven mar calmada pràcticament tot el dia... I què fas quan et diuen això? Nosaltres ho tenim clar: anar a veure gorgònies!

Ja portem dos estius seguits particularment càlids i cal veure si aquestes poblacions tan antigues han quedat afectades. Les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) no són amants de les aigües calentes i fins ara les dels Jardins Submergits de la Selva s'havien escapat perquè són poblacions profundes (més de 48m de profunditat). Però darrerament aquesta profunditat encara és suficient per evitar passar calor?

Anem a comprovar-ho!

Baixada particularment curiosa i no és perquè a superfície la temperatura de l'aigua és de 24ºC i a baix de només 16ªC... Sinó perquè a 20m hem trobat una bona correntada que ha calgut agafar-se fort al cap del fondeig. Afortunadament a baix pràcticament no n'hi ha i la visibilitat és més bona de l'habitual.

Aquí hi ha un caient rocós d'uns 5m d'alçada i les immersions és millor començar-les per la part més profunda i anar pujant. El fons està a 52m de profunditat, per aquí hi ha poques gorgònies, però algunes llagostes (Palinurus elephas) han decidit aprofitar els forats per fer-hi el cau.

I què en diríeu d'aquesta llagosta, és morta o es tracta d'una muda? Sí, la "pell" de la llagosta és realment un exoesquelet i quan es fan grosses l'han de mudar perquè els hi va massa estret. Així que sembla ben bé que sigui una de morta!

I no només a les llagostes els hi ha agradat el lloc, també a aquest cap roig (Scorpaena scrofa)!

També per la part baixa de la roca hi dominen les esponges. A la imatge una esponja rosada incrustat, la Hexadella racovitzai. Aquí fa bona cara...

Però aquesta en canvi se la veu tota perforada... Serà també per la temperatura?

I aquí una orella d'elefant (Spongia  lamella) que tot i ser encara petita fa honor al seu nom!

I també trobem algunes esponges canelobre (Axinella polypoides)

Pugem cap a la cresta de la roca, ja ha 48m i en trobem amb la termoclina! És a dir, el punt on la massa d'aigua calenta escalfada pel Sol topa amb la d'aigua freda que no s'arriba a escalfar. I és que les dues masses d’aigua tenen una diferència 4ºC que t’ho notes com una bufetada Però a més es veu borrós, com als dies calorosos amb humitat que propicien la visió de miratges. Sembla que miris a través d'una cortina de vapor. I aquí constatem els nostres temors, moltes de les gorgònies, les més grans, es troben immerses en aquesta aigua calenta. De fet n'hi ha de mortes i d'altres amb signes d'estar malaltes.

A més en veiem d'altres que han estat abatudes i això ja no té res a veure amb la temperatura de l'aigua.

Però també constatem una cosa curiosa per nosaltres... N'hi ha de petites!!! És a dir, que s'han reproduït! Fins on sabem, quan es dóna el canvi de temperatura a la primavera és quan es reprodueixen. Si més no a aigües menys profundes. No és degut a que s'assoleixi una certa temperatura, sinó sembla ser que és degut a què es doni un canvi. 

Si bé nosaltres no tenim oportunitat d'anar tan sovint a veure gorgònies, en aquesta zona no n'havíem vist de petites. De fet, per aquest motiu, i essent colònies tan velles, teníem el dubte que encara tinguessin la capacitat de fer-ho. Ara si més no podem confirmar que sí que es reprodueixen.

Tot i la bona notícia, no deixa de saber molt de greu veure espècimens tan grans (1m d'alçada) que estiguin emmalaltint i morint.

Els pals drets que es veuen a la imatge és el què en queda de gorgònies que havien estat molt grosses

I aquí en teniu una de les causes: els fils de pescar. S'hi enreden. Els corrents fan que vagin fregant la seva superfície, causant-li ferides. Aquestes ferides són aprofitades per altres organismes que hi creixen a sobre i n'acceleren la seva mort.

Per on hi ha el fil de pescar es veu que hi ha altres organismes que viuen a sobre d'ella. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i amb el zoom podreu apreciar-ne les ferides. I la "pilota" que en penja a l'esquerra és el tros de fil sobrant...

Però n'hi ha qui només n'aprofita l'alçada com a atalaia sense ferir-les. Aquest és el cas de l'estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus). Realment es tracta d'una ofiura, un parent de les estrelles de mar. Els seus braços són molt ramificats i que desplega sobretot de nit, que és el seu horari de cacera. Encara que no ho sembli aquests braços són fins a 3 vegades el diàmetre de com la veieu!

Ha estat tant impactant tot plegat que l'endemà hi hem tornat. Així que avui teniu les fotografies de les dues immersions. I és que només ens hi podem estar 15 minutets al fons!

Salut!

Punt 157 (-44m) Anemones de tub!

Després d'un dissabte ventós amb mar creuada, avui una mica de calma! Aprofitem per anar a un punt nou de la barra d'en Goula, cap al final de la platja de Fenals. Malauradament ens trobem que hi han calat una xarxa, així que per a evitar disgustos mirem el GPS i triem un punt proper a l'atzar. I és que la previsió és que cap a migdia entrarà vent i seria una llàstima que els companys del segon torn no puguessin fer immersió. Canvi de plans i enfilem cap al punt 157. Es tracta de dues roquetes d'un metre d'alçada i escassament dos de llarg. Ja hi vàrem anar al juliol del 2017, com estarà ara? Baixem!

Caiem sobre un fons de grapissar on la sorra és gruixuda i les "boles" rosades són rodòlits

Posant la càmara arran de sorra potser s'entén millor... Els rodòlits són algues calcàries que van creixent aferrades a grans de sorra. Els corrents les fan rodar, d'aquí que tínguin aquest aspecte arrodonit tot i que força irregular

Però sobre el grapissar no tot són organismes petits. Aquí tenim una estrella de mar vermella (Echinaster sepositus) que considera que també és un terreny interessant per anar de cacera

Arribem a la zona rocosa que es veu molt colonitzada

Fent el cim hi trobem aquest llimac de mar (Felimare picta), però si ens fixem en la part de baix de la imatge, també hi trobem dues ascídies treient el cap! Es tracta d'animals filtradros i el què en sobresurt són els seus sifons per on entra l'aigua. La groga, també coneguda com a budell és una Ciona edwardsi i la vermella del costat, una Halocynthia papillosa, també coneguda com a leucèmia.

Entre algues verdoses i els briozous ataronjats (Pentapora fascialis) - sí, ho has llegit bé, les "fulles" taronges no són algues sinó uns animalons colonials!!! - hi trobem l'esponja rosada la Dysidea avara i, al costat, no és una esponja grisa sinó un ascidi! Sí, com els que hem comentat a la fotografia anterior, però en versió colonial. Es tracta de Didemnum maculosum que colonitza de forma massiva tot tipus de substrats inclosos altres organismes vius!

Aquí tenim un altre exemplat de Dysidea avara. Té tendència a formar aquesta mena de tubs. Es tracta d'un animal filtrador: l'aigua entra per la seva textura porosa i surt canalitzada cap aquest amena de tubs que tenen una sortida més gran (òscul).

I aquesta és la sorpresa del dia: una anemona de tub (Cerianthus membranaceus)! Es tracta d'un "parent" de les meduses i gorgònies, és a dir, també és un cnidari. Tots aquests tentacles que es veuen són part del seu aparell bucal, que són urticants i li serveixen per capturar les seves preses. A la imatge està agafada a la roca

Però aquesta altra ha preferit anar arran de terra. Fixeu-vos en la coloració dels seus tentacles que varia del blanc al violat fosc. I quan no tenen ganes de ser molestades s'amaguen dins del tub!

Això sí, no confongueu les anemones de tub amb aquests cucs de tub de la imatge. Es tracta de Protula tubularia. En aquest cas els tubs són calcaris, cosa que els de les anemones són membranosos. Això sí, també aquests quan no volen visites amaguen aquest aparell bucal dins del tub!

Malauradament, en el capítol d'"objectes perduts" també la cosa ha estat més que abundant. Sobre la roca hi ha tovalloletes d'un sol ús que afoquen els organismes que hi viuen a sota i tapen forats de la roca que podrien ser el cau de molts altres animals

Una xarxa abandonada amb leucèmies creixent-hi a sobre...

Però també hem notat que es tracta de zona de pas de gent amb moltes coses per celebrar, que així que s'acaba l'ampolla la llença per la borda... Aquesta podria ser una ampolla de vi blanc...

Aquesta potser de vi negre...

I aquesta una cervesa?... això sí, acompanyat de molts rodòlits i closques d'eriçons de mar que fan pensar que potser s'hi amaga un pop...

Bé, i posats a perdre coses, hi ha qui ha perdut la tovallola!

I ara sí, nosaltres cap a dalt de la Maru, que el dia s'està embolicant!

Salut! 

Transsecte 3 - final del mostreig!

Avui no val a badar i després de la mica de pluja que us comentàvem dijous, continuem fent el tercer i darrer transsecte del projecte Som prou nets? 

Encara som molt a prop de la bocana del port i amb el bon temps la gent s'ha animat a sortir a navegar.

El punt d'inici coincideix amb una de les boies d'abalisament de la zona de banyistes, pel què no hi posem la nostra, no fos cas s'acabessin enredant! Fem les darreres comprovacions i... baixem!

Al contrari del mes de febrer, ja de bon començament trobem restes de fullaraca i algues

I els plàstics i les burilles tampoc es fan esperar...

L'impacte no és tan gran com al transsecte 2, però també cal dir que aquí només hi ha arribat una de les sortides d'aigües pluvials; a l'altra hi havien arribat dues

Ja som a la riba

I final del transsecte i dels mostrejos!!!

Els propers dies analitzarem totes les dades recollides i uns en farem un resum. Però ja us podem avançarque les aigües pluvials no són tan netes com seria d'esperar tot i els esforços de la brigada de neteja municipal.

Seguirem informant!

Projecte amb el suport de:

Transsecte 2 - després d'una mica de pluja

Després de la mica de pluja que us comentàvem dijous, avui ens animem a refer el segon transsecte del projecte Som prou nets? 

Aquest és el punt on logísticament tenim més dificultats ja que som molt a prop de la bocana del port. La profunditat és de només 4.4m i des de terra hem vist que les rieres han desembocat sobre les roques de l'espigo. Decidim fer primer el transsecte i després explorar les roques de l'espigó.

Quan vàrem fer el transsecte al gener no hi havia boies. Ara, en canvi, resulta que passa pel costat del carril d'accés dels creuers a la platja. Per sort és per la banda de fora, pel què no hem de patir que ens passin embarcacions per sobre!

Només baixar observem fullaraca i 3 morts per posar una sola boia. Esperem que a final de temporada se'ls emportin tots...

I en no res, ja comencem a trobar tovalloletes d'un sol ús. Aquestes hi tenen enredades tot d'algues, d'aquí que siguin de mal reconèixer. Encara que els què ens seguiu segur que les reconeixeu de totes les què hem fotografiat a 40-60m de profunditat...

Altres persones, en canvi, sembla que tinguin problemes per tenir la roba interior controlada...

Prop de la riba la presència d'objectes plàstics és més que notable

I per si en teníeu cap dubte, us confirmem que els objectes blanquinosos són tovalloletes d'un sol ús

Final del transsecte. Ara tornem enrere per explorar com està pròpiament l'espigó que és on han anat a parar les aigües pluvials

Bé, si a terra ferma ja hem trobat tovalloletes d'un sol ús i d'altres plàstics, sota l'aigua...

... la cosa no podia anar gaire millor...

I nosaltres ràpid cap a la Maru abans de què hi hagi més moviment d'embarcacions!

Tot i els esforços de la brigada municipal de la neteja, l'arribada d'aquesta mena de residus no hauria de dependre d'ells. No estem parlant de papers que s'han escapat de les papereres, sinó d'aigües pluvials que haurien de ser netes!

A veure què trobem al transsecte 3. 

Seguirem informant!

Projecte amb el suport de: