BONES FESTES I TOT EL MILLOR PEL 2024!!!

 

Punt P8 (-52m) Passant llista a les gorgònies i una sorpresa!

Avui si que és un dia dels què no pots deixar escapar: mar plana, aigües molt netes i sense corrent! En vistes de l'èxit de la setmana passada, ja teníem ganes de veure com estan les gorgònies de la resta de punts on en tenim coneixement. Avui ens hem decidit pel P8: són tot de roques disperses que amb prou feines s'alcen 1m del fons, però allà on agafen aquesta alçada estan cobertes de gorgònies!

Baixem!

Continuem amb 25ºC a superfície, a 12m notem la primera baixada notable de temperatura, a 42m una altra per ja quedar-nos amb la sensació d'haver entrar en una nevera ja fins al fons... 16ºC!

Això sí, ja des dels 35m es comença a distingir el fons, així que durant el descens hem anat pensat cap a on anar. I aquí en teniu el resultat!Ja ho veieu, ni rastre de la roca on estan subjectades les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) de tanta superpoblació!

Però així que la roca és una mica més alta podem apreciar les preferències de les gorgònies: estar encarades als corrents dominants!

 A la part que queda arrecerada no n'hi ha ni una. cosa que aprofiten altres organismes com l'esponja canelobre (Axinella polypoides) i d'altres de més petites com l'Axinella damicornis

O en aquest cas hi veiem una orella d'elefant (Spongia  lamella)

I aquí un exemplar encara més gros, que de tant gros és més difícil de veure perquè té una textura més rugosa

I si poden triar, les gorgònies vermelles prefereixen la part més elevada de la roca

En roques més petites la lluita per un tros de substrat on aferrar-se és ferotge. Encara que hi ha qui ho veu com una bona atalaia per anar de cacera. Aquest és el cas d'aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que s'hi ha enfilat al damunt de tots! 

També hi hem trobat aquest llimac de mar (Felimare picta) que ens ensenya les seves brànquies en forma de carxofa que li serveixen per respirar. Sabem que s'alimenta d'esponges, així que sospitem que hi està només de passada.

També és curiós com en un dia d'aigües clares, hi ha colònies de gorgònies que consideren que és un bon dia per caçar (són les que semblen més esponjoses) i d'altres que no hi veuen gens clar (les que semblen filferros colorejats). Això sí, els membres d'una mateixa colònia tenen el mateix criteri!

Malauradament no totes estan en bon estat de salut i no ho diem per les algues que veiem que tenen per sobre, això ja passa a la primavera i tardor amb els canvis de temperatura. El què volem destacar és que algunes presenten ferides que les debiliten i que altres organismes aprofiten per atacar-les

Aquest és el cas d'aquesta branca. Pensem que es tracta d'una esponja incrustant. No creiem que se la mengi, però al recobrir-la no deixa que el pòlips d'aquesta zona es puguin alimentar, cosa que repercutirà en la resta de la colònia

I d'altres han estat abatudes. Cal dir que les gorgònies són molt flexibles, pel què fortes correntades no els hi suposen cap problema. Perquè es doni el què veiem cal la intervenció de la mà de l'home: un curricà de fons que amb l'estrebada feta amb el motor de la barca finalment l'ha abatut.

O com en aquest cas que se li han emportat un tros del ventall que formen

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

I al sortir sorpresa! Ens estan esperant un peix pilot i un ballesta! En sembla de ser a les Canàries, mar Roig o algun lloc ben tropical. De fet, mentre ens banyàvem després de la immersió encara s'han quedat a fer-nos companyia. Llàstima que siguin tan esmunyedissos que no hem pogut fer fotos millors.

Salut!

Un cap de setmana al G1 (-48m)

I és que havíem d'aprofitar que les previsions marcaven mar calmada pràcticament tot el dia... I què fas quan et diuen això? Nosaltres ho tenim clar: anar a veure gorgònies!

Ja portem dos estius seguits particularment càlids i cal veure si aquestes poblacions tan antigues han quedat afectades. Les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) no són amants de les aigües calentes i fins ara les dels Jardins Submergits de la Selva s'havien escapat perquè són poblacions profundes (més de 48m de profunditat). Però darrerament aquesta profunditat encara és suficient per evitar passar calor?

Anem a comprovar-ho!

Baixada particularment curiosa i no és perquè a superfície la temperatura de l'aigua és de 24ºC i a baix de només 16ªC... Sinó perquè a 20m hem trobat una bona correntada que ha calgut agafar-se fort al cap del fondeig. Afortunadament a baix pràcticament no n'hi ha i la visibilitat és més bona de l'habitual.

Aquí hi ha un caient rocós d'uns 5m d'alçada i les immersions és millor començar-les per la part més profunda i anar pujant. El fons està a 52m de profunditat, per aquí hi ha poques gorgònies, però algunes llagostes (Palinurus elephas) han decidit aprofitar els forats per fer-hi el cau.

I què en diríeu d'aquesta llagosta, és morta o es tracta d'una muda? Sí, la "pell" de la llagosta és realment un exoesquelet i quan es fan grosses l'han de mudar perquè els hi va massa estret. Així que sembla ben bé que sigui una de morta!

I no només a les llagostes els hi ha agradat el lloc, també a aquest cap roig (Scorpaena scrofa)!

També per la part baixa de la roca hi dominen les esponges. A la imatge una esponja rosada incrustat, la Hexadella racovitzai. Aquí fa bona cara...

Però aquesta en canvi se la veu tota perforada... Serà també per la temperatura?

I aquí una orella d'elefant (Spongia  lamella) que tot i ser encara petita fa honor al seu nom!

I també trobem algunes esponges canelobre (Axinella polypoides)

Pugem cap a la cresta de la roca, ja ha 48m i en trobem amb la termoclina! És a dir, el punt on la massa d'aigua calenta escalfada pel Sol topa amb la d'aigua freda que no s'arriba a escalfar. I és que les dues masses d’aigua tenen una diferència 4ºC que t’ho notes com una bufetada Però a més es veu borrós, com als dies calorosos amb humitat que propicien la visió de miratges. Sembla que miris a través d'una cortina de vapor. I aquí constatem els nostres temors, moltes de les gorgònies, les més grans, es troben immerses en aquesta aigua calenta. De fet n'hi ha de mortes i d'altres amb signes d'estar malaltes.

A més en veiem d'altres que han estat abatudes i això ja no té res a veure amb la temperatura de l'aigua.

Però també constatem una cosa curiosa per nosaltres... N'hi ha de petites!!! És a dir, que s'han reproduït! Fins on sabem, quan es dóna el canvi de temperatura a la primavera és quan es reprodueixen. Si més no a aigües menys profundes. No és degut a que s'assoleixi una certa temperatura, sinó sembla ser que és degut a què es doni un canvi. 

Si bé nosaltres no tenim oportunitat d'anar tan sovint a veure gorgònies, en aquesta zona no n'havíem vist de petites. De fet, per aquest motiu, i essent colònies tan velles, teníem el dubte que encara tinguessin la capacitat de fer-ho. Ara si més no podem confirmar que sí que es reprodueixen.

Tot i la bona notícia, no deixa de saber molt de greu veure espècimens tan grans (1m d'alçada) que estiguin emmalaltint i morint.

Els pals drets que es veuen a la imatge és el què en queda de gorgònies que havien estat molt grosses

I aquí en teniu una de les causes: els fils de pescar. S'hi enreden. Els corrents fan que vagin fregant la seva superfície, causant-li ferides. Aquestes ferides són aprofitades per altres organismes que hi creixen a sobre i n'acceleren la seva mort.

Per on hi ha el fil de pescar es veu que hi ha altres organismes que viuen a sobre d'ella. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i amb el zoom podreu apreciar-ne les ferides. I la "pilota" que en penja a l'esquerra és el tros de fil sobrant...

Però n'hi ha qui només n'aprofita l'alçada com a atalaia sense ferir-les. Aquest és el cas de l'estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus). Realment es tracta d'una ofiura, un parent de les estrelles de mar. Els seus braços són molt ramificats i que desplega sobretot de nit, que és el seu horari de cacera. Encara que no ho sembli aquests braços són fins a 3 vegades el diàmetre de com la veieu!

Ha estat tant impactant tot plegat que l'endemà hi hem tornat. Així que avui teniu les fotografies de les dues immersions. I és que només ens hi podem estar 15 minutets al fons!

Salut!

Punt 157 (-44m) Anemones de tub!

Després d'un dissabte ventós amb mar creuada, avui una mica de calma! Aprofitem per anar a un punt nou de la barra d'en Goula, cap al final de la platja de Fenals. Malauradament ens trobem que hi han calat una xarxa, així que per a evitar disgustos mirem el GPS i triem un punt proper a l'atzar. I és que la previsió és que cap a migdia entrarà vent i seria una llàstima que els companys del segon torn no puguessin fer immersió. Canvi de plans i enfilem cap al punt 157. Es tracta de dues roquetes d'un metre d'alçada i escassament dos de llarg. Ja hi vàrem anar al juliol del 2017, com estarà ara? Baixem!

Caiem sobre un fons de grapissar on la sorra és gruixuda i les "boles" rosades són rodòlits

Posant la càmara arran de sorra potser s'entén millor... Els rodòlits són algues calcàries que van creixent aferrades a grans de sorra. Els corrents les fan rodar, d'aquí que tínguin aquest aspecte arrodonit tot i que força irregular

Però sobre el grapissar no tot són organismes petits. Aquí tenim una estrella de mar vermella (Echinaster sepositus) que considera que també és un terreny interessant per anar de cacera

Arribem a la zona rocosa que es veu molt colonitzada

Fent el cim hi trobem aquest llimac de mar (Felimare picta), però si ens fixem en la part de baix de la imatge, també hi trobem dues ascídies treient el cap! Es tracta d'animals filtradros i el què en sobresurt són els seus sifons per on entra l'aigua. La groga, també coneguda com a budell és una Ciona edwardsi i la vermella del costat, una Halocynthia papillosa, també coneguda com a leucèmia.

Entre algues verdoses i els briozous ataronjats (Pentapora fascialis) - sí, ho has llegit bé, les "fulles" taronges no són algues sinó uns animalons colonials!!! - hi trobem l'esponja rosada la Dysidea avara i, al costat, no és una esponja grisa sinó un ascidi! Sí, com els que hem comentat a la fotografia anterior, però en versió colonial. Es tracta de Didemnum maculosum que colonitza de forma massiva tot tipus de substrats inclosos altres organismes vius!

Aquí tenim un altre exemplat de Dysidea avara. Té tendència a formar aquesta mena de tubs. Es tracta d'un animal filtrador: l'aigua entra per la seva textura porosa i surt canalitzada cap aquest amena de tubs que tenen una sortida més gran (òscul).

I aquesta és la sorpresa del dia: una anemona de tub (Cerianthus membranaceus)! Es tracta d'un "parent" de les meduses i gorgònies, és a dir, també és un cnidari. Tots aquests tentacles que es veuen són part del seu aparell bucal, que són urticants i li serveixen per capturar les seves preses. A la imatge està agafada a la roca

Però aquesta altra ha preferit anar arran de terra. Fixeu-vos en la coloració dels seus tentacles que varia del blanc al violat fosc. I quan no tenen ganes de ser molestades s'amaguen dins del tub!

Això sí, no confongueu les anemones de tub amb aquests cucs de tub de la imatge. Es tracta de Protula tubularia. En aquest cas els tubs són calcaris, cosa que els de les anemones són membranosos. Això sí, també aquests quan no volen visites amaguen aquest aparell bucal dins del tub!

Malauradament, en el capítol d'"objectes perduts" també la cosa ha estat més que abundant. Sobre la roca hi ha tovalloletes d'un sol ús que afoquen els organismes que hi viuen a sota i tapen forats de la roca que podrien ser el cau de molts altres animals

Una xarxa abandonada amb leucèmies creixent-hi a sobre...

Però també hem notat que es tracta de zona de pas de gent amb moltes coses per celebrar, que així que s'acaba l'ampolla la llença per la borda... Aquesta podria ser una ampolla de vi blanc...

Aquesta potser de vi negre...

I aquesta una cervesa?... això sí, acompanyat de molts rodòlits i closques d'eriçons de mar que fan pensar que potser s'hi amaga un pop...

Bé, i posats a perdre coses, hi ha qui ha perdut la tovallola!

I ara sí, nosaltres cap a dalt de la Maru, que el dia s'està embolicant!

Salut!